SOMNI VII

 

SOMNI VII                               GUERAU DE LIOST

Só, tanmateix, degà de l'oficina.
Porto casquet, sabates de cimolsa
i m'aquiloto els llavis i les ungles.
Passen els anys i la bondat perdura.
Una vegada i altra m'escarmenten
inútilment. Encara deixo llibres.
Passà aquell temps en què era la vida meva
un seguici de joies i de lluites.
D'aquí a trenta anys vegetaré com ara,
i em semblarà que sóc al primer dia,
car neix el temps del tramuntar dels canvis.
Avui que tinc definitiva tasca,
el que seré més endavant m'intriga.
Oncle seré. Seré curull de xacres
i d'indulgències paternals llongànim,
o, com marastra xorca, severíssim
per mos nebots tímidament amables?
Escoltaré benèvol o sarcàstic,
segons la lluna que regeix els dies,
manta lectura de poetes joves.
Treballaré l'ingrés en el si d'una
encarcarada germandat de savis
on siga mèrit suficient l'exhausta
decrepitud. I besaré amb freqüència.
I covaré projectes irrisoris
a base d'infinites col•legiales.
Em sentiré galant per les matrones
que del marit difunt saben anècdotes.
I sostindré solemnes controvèrsies
amb els sofistes més petits d'estudi.
I un temps arribarà que ni el diari
podré llegir, posant-me les ulleres.
I, per únic consol, una criada,
vella i xacrosa, al•legarà, provant-se-les,
que el mal és d'elles, car tampoc, duent-les,
no hi lluquen molt sos ulls degotadissos.
I acceptaré la hipòtesi amb una
dolça conformitat dubitativa.
Serà mon cos de cinc o sis malures
amenaçat, com una ciutadella
quan l'enemic, de fora estant, espia
les nafres evidents de la muralla.
Jo acudiré de l'un clivell a l'altre
i, enardit en les obres de defensa,
potser no vegi trontollar les voltes
sota llur pes d'encimbellades runes.
I, les estones de repòs, l'angoixa
tindré del qui, sabent-se vulnerable,
ignora d'on serà escomès tot d'una,
o, abandonat a l'oci rutinari,
cap altre afer ocuparà ma vida
que de la mort l'adveniment pacífic.
Só, tanmateix, degà de l'oficina.