L'AVI EMILI
GUANYAVENTS
Al
raig escàs que el sol d'hivern envia,
assegut al portal de la masia,
va un vell barbotejant:
—Què hi faig, al món, si ja per res serveixo?
Per donâ un pas, Déu sap el que pateixo!...
Després... casat el gran...—
De cop, son fill, tocant-lo per darrera:
—Pare!—li diu amb cara riallera.—
Un noi!... Tot ha anat bé!—
I el vell, anant-se alçant, amb veu commosa:
—Encara puc ser bo p'alguna cosa.
Anem. Jo el bressaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada