CRIT ANTIC

 

CRIT ANTIC                       LEONARDO SINISGALI

 

 

Els vells ploren fàcilment.

A mitja tarda

en un amagatall de la casa buida

esclata el plor mentre s’estan  asseguts.

Els agafa per sorpresa

una desesperació infinita.

Es duen als llavis un tros de pera

seca,  la polpa

d'una figa assecada al terrat.

Fins i tot un glop d'aigua

pot treure’ls  d'una crisi,

i la visita d'un petit cargol.