EL
MÉS VELL DEL POBLE JOSEP
CARNER
Cap
vent no mou el bri d’una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s’enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.
El
fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s’atansa
l’adéu-siau del cos i l’esperit.
Potser
ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m’espera
la fi. Pugui jo caure, incanviat,
tot
fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada